Primera destrucción de un campo de cultivo transgénico en el estado español.

Mensajes

• 1. > Primera destrucción de un campo de cultivo transgénico en el estado español., 28 de enero de 2005, 00:42

  Esta en Catalán pero se entiende bien.
  18/1/05
  La Plataforma Transgènics Fora ocupa el CCPAE després de respondre a
  l’inici d’un procés penal concentrant-se a comissaria

  ---

  Resum: La concentració de suport va acompanyar a una persona vinculada
  a
  la Plataforma que havia estat citada a una declaració policial com a
  imputada en un suposat delicte de danys. Aquests s’haurien derivat de
  la
  destrucció d’un camp experimental de blat modificat genèticament
  propietat
  de l’IRTA(Institut de Recerca i Tecnología Agroalimentària), organisme
  que
  depèn de la Generalitat.

  Barcelona.- «A les 11h. del dilluns 17 una seixantena de membres de la
  Plataforma Transgènics Fora, (PTF en endavant), ens vam concentrar
  davant
  la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Poble Nou per acompanyar a la
  persona imputada i per donarresposta a la repressió de que són objecte
  les
  persones -pagesos, activistes, consumidors, etc.- que s’oposen a
  l’alarmant expansió dels transgènics a Catalunya. L’acció que hauria
  ocasionat els danys que ara volen imputar a algú, va tenir lloc el 3 de
  juliol del 2004 a Gimenells, Lleida, i representa la primera i única
  destrucció de camps transgènics de que fins ara s’ha tingut noticia a
  l’estat. Cal destacar el fet que el camp i el projecte d’investigació
  sabotejats fossin de titularitat pública -IRTA- ja que posa de manifest
  la
  voluntatde la PTF d’assenyalar, abans que res, la (i)responsabilitat de
  les institucions públiques i el paper trascendental que estant jugant
  pel
  que fa a la "invassió transgènica".

  Després de que l’esmentat company declarés acompanyat d’un advocat a
  comissaria i de que ens informés sobre les irregularitats que, d’un
  primer
  copd’ull, guarneixen el procés (no li va ser notificat qui havia
  interposat la denuncia, tampoc quins eren els seus drets, etc.), la
  concentració va dirigir-se en processó cap a la seu del CCPAE, situada
  a
  la Av. Meridiana, prop de la Plaça Glòries. Seguidament es va procedir
  a
  l’ocupació de les oficines d’aquest organisme públic per tal de
  pressionar
  directament els tecnòcrates que la dirigeixen. Segons el model de
  certificació "pública" català, són les pròpies pageses i ramaderes
  ecològiques les que han de pagar les anàlisis a les que són sotmesos
  els
  seus productes; de fet, "paguen", en part i directa o indirectament, el
  CCPAE en si mateix en tant que organisme certificador públic.
  Tanmateix,
  lluny de vetllar pels interessos dels productors/es ecològics de
  Catalunya, el CCPAE actua -d’acord amb les paraules textuals del mateix
  Joan Font, president de la institució-, "com a policia de la producció
  ecològica";... és a dir, es dedica aperseguir i a represaliar les
  pageses
  ecològiques.

  Durant la ocupació de les oficines, que es va prolongar fins les quatre
  de
  la tarda, es va exigir als representants de l’organisme que fessin
  públiques les enormes dificultats amb que s’estan trobant a l’hora de
  certificar, els canvis de protocol que han hagut d’adoptar, els
  nombrosos
  cassos de contaminació transgènica en producció ecològicaa Catalunya,
  els
  percentatges de contaminació que es poden concloure a partir dels
  anàlisis
  que han realitzat, i tot un seguit d’informació teòricament pública,
  que
  està sent deliberadament ignorada i ocultada. Unes dades que, en última
  instancia, posen de manifest que la certificació del CCPAE no garanteix
  absolutament res; que es tracta d’una presa de pèl segons la qual, a la
  pràctica, tothom assumeix que tot està o pot estar contaminat per
  transgènics (canvis de protocol, etc.), però on tothom calla, continua
  certificant com a ecològic i aquí no ha passat res.

  Tot això succeeix en un moment crucial per diverses raons:
  *El Govern espanyol i la Generalitat estan a punt d’aprovar la nova
  llei
  de coexistencia que es basa en el supòsit que, amb la sencilla adopció
  d’una serie d’absurdes mesures de prevenció vers la contaminació
  transgènica entre camps, és perfectament possible (i fins hi tot
  dessitjable!!) la convivència de l’agricultura ecològica, la
  convencional
  i la transgència (excloents entre ells per definició) en un mateix
  territori o regió. És en aquest context que cal considerar la
  trascendència estratègica de l’ocultació dels cassos de contaminació ja
  que el seu coneixement públic faria evident la impossibilitat de la
  coexistencia. L’aprovació de la llei significarà la penetració massiva
  i
  definitiva dels transgènics, la plantació de milers de noves hectàrees
  i
  la conseqüent contaminació massiva per transgenia del tot camp, el medi
  ambient en general i la cadena alimentària. *El moment de
  vulnerabilitat
  en què es troben les principals multinacionals de la biotecnologia al
  veure’s al límit de la banca rota. Aquesta situació en bona mesura ha
  vingut motivada degut al fre que la població europea va imposar a la
  penetració de l’agricultura transgènica a Europa cap a finals dels 90.
  D’aquesta manera, el 1998 la UE es va veure forçada a dictaminar una
  moratòria a
  l’aprovació de noves llicències per a llavors transgèniques en els
  païssos
  membres. Durant aquest temps, polítics, buròcrates, científics i
  comunicadors de l’àmbit europeu i internacional han treballat de valent
  per desenvolupar una arma efectiva a l’hora de vèncer la resistencia
  dels
  consumidors europeus: la coexistencia; tan en la seva forma legal (com
  a
  paquet normatiu que ha de permetre la imposició dels transgènics dins
  el
  marc de la legalitat), com en la discursiva,
  materialitzant-se en la confirmació de la aposta per la viabilitat de
  totes les activitat productives rendibles per l’estat-empresa en tant
  que
  generadores de capital i motors del sacralitzat "creixement" econòmic.
  Però a aquesta fotografia de la situació a escala europea (o fins i tot
  global) li manca un detall, un element clau de cara a la seva
  interpretació: Espanya és el país de la unió europea on s’han plantat
  més
  milers d’hectarees de transgènics (unes 50.000 el darrer any) i,
  d’acord
  amb el discurs oficial de contaminació zero mantingut per les
  institucions
  autonòmiques i estatals, s’ha convertit en la prova (de que
  suposadement
  la coexistencia és viable), en l’element desquilibrant que ha de
  permetre
  aprovar la normativa relativa a la coexistència en l’àmbit europeu en
  el
  decurs dels mesos que han de venir.

  Si tenim en compte la urgència que representa actualment per a les
  potents
  multinacionals i lobbys biotecnològics la obertura del suculent i
  enorme
  mercar europeu agroalimentari podrem fer-nos una idea del nombre i la
  magnitut dels "interessos d’estat" que estan en joc. Sigui com sigui,
  no
  hi ha cap dubte de que les institucions públiques estatals i
  autonòmiques
  fa temps que van fer els seus càlculs, van apostar fermament i
  treballen a
  tota màquina en conseqüència, més enllà de contes sobre tripartits,
  pomes
  rojes pintades de verd però no per això menys podrides que abans i nous
  però ja clàssics bons prupòsits sobre tarannàs...

  Ells treballen de valent, en conseqüencia... nosaltres també ho
  continuarem fent!

  Aturem la llei de coexistència i els transgènics!

  Plataforma Transgènics Fora 18/1/05